dijous, 22 de febrer del 2018
No-res més puc fer,
imaginar-te en un somni
fent créixer una il·lusió
per sentir un just d'amor
a la voreta del teu marge.
Una guia em sigui fidel,
m'ensenyi les teves petjades,
la llum d'una breu mirada
i em busqui un aixopluc
a un racó dels teus pensaments.
A quatre vents jo camino,
envejant-los a tots quatre
perquè de tu porten senyals,
la veu i l'aroma de la pell
i les formes del teu onatge.
Febrer 2018 (TMB, H8 ...... diuen tantes coses els punts suspensius)
dimarts, 20 de febrer del 2018
Si la vida et sembla curta
o al dia li falten hores,
potser que t'ho repensis
que alguna cosa falla.
No saps si vius prou
o et sobren masses coses
i veus que les bones passen
sempre d'una revolada.
I et neix una sensació nova
la de la buidor absoluta,
la imatge del desert
i res més a l'horitzó.
És just el moment,
conreant noves llavors
i paisatges per un passat
que vols conegui el present.
Febrer 2018 (TMB L5, la blava, amb la urgència d'escriure un poema)
Em va preguntar si jo era jo. Jo no sabia si jo era el jo que ella esperava però vaig respondre que sí, que era jo.
Ara que tots dos sabíem que jo era jo, em va demanar un poema dedicat i aquí van començar els meus dubtes.
Realment jo era el jo que ella esperava?
Que era jo segur, porto una pila d'anys amb el mateix jo. Però a quin jo es referia ella?
Per no complicar-ho més i per sortir de la situació absurda vaig dir-li que sí, que li faria arribar un poema dedicat, que ja li passaria per Mail, Facebook o Whatsapp. I tan contenta que va marxar.
Així es va crear el meu primer poema, ara ja fa uns anys. Poema que vaig titular "Poema per a ningú".
En realitat jo no sabia si ella era ella, ni tan sols qui era ella. Però jo, que sí sé que era jo però un altre jo diferent al jo que ella creia, ara sóc un jo que abans ja era jo però que ara escriu poemes adoptan el jo que ella esperava.
Al final resulta que ella tenia raó i jo sóc el seu jo i jo no ho havia sospitat mai.
Però, qui és ella?
Febrer 2018 (TMB L5....el meu jo amagat)
dimecres, 14 de febrer del 2018
L'alegria del teu somriure
amb la llum dels teus ulls
és el festeig de l'albada
i comença el nou dia.
Canta, balla, gira i crida...
Desperta avui toca viure,
llença't nua al blau del mar
i els cels que t'envolten,
que avui és el teu dia
i torna a riure, canta i crida...
Corra, el camp és tot lliure,
salta fins tocar el teu sol
que avui per tu brilla
un braçol ple d'esperança
i vida, balla, gira i crida...
Noia, avui t'espero a l'alba,
noia que tot està per fer,
regala'm el teu viure
i omplim-lo d'alegria,
canta, gira, balla i crida'M...
Febrer 2018 (TMB L5 i L9, la blava i la taronja, sumant)
dissabte, 10 de febrer del 2018
En aquest país monàrquic
fet de sobres i de por,
hi ha un govern que mana
a cops de bastó.
Quant tu els parlis
perdrant la raó
no coneixen el diàleg
la nostra opressió és el seu vot.
Hi haurà una Europa que els miri
quan els seus vint mil antibalots
carreguin contra la paraula
de la democràcia sense por.
Setembre 2017 (TMB metro L5, orgullós de ser català i de mare aragonesa)
La veig a les mans,
s'apodera de mi.
Mira bé els meus ulls
eixuts de tant pensar-te,
i els meus llavis secs
de tant desitjar te.
Tot és tardor en mi,
has estat a tocar
i ara t'allunyes.
La llei del dictador
ha dictat sentència,
mori la llibertat.
Els teus peus una corona,
el seu crespó hi diu només
sé que tornaràs,
Catalunya t'estima
Setembre 2017 (TMB H8 Això està guanyat, ningú ens privarà la felicitat el dia 1O)
divendres, 9 de febrer del 2018
Caminant contra el vent
i les pors,
la boira que tot ho amaga
i el dia apaga,
no trobo el camí cap a tu.
La pluja avui em fa mal
i els freds,
els núvols m'acompanyen
i les hores passen,
perseguint un somni mig dormit.
Vull cridar el teu nom
i a l'amor,
la meva veu avui està trencada
i res puc dir-te,
si pogués trobar els teus ulls.
Pot ser que demà els blaus
i el sol,
donin llum a la vida
i coincidim a qualsevol platja,
poder oblidar aquest mal son.
Febrer 2018 (TMB L5, la blava, arribant a destí, fred i pluja)
El present té un finestral obert al passat
i una escletxa mirant al futur,
un munt de portes d'entrada i sortida
ens recorden perquè i com som i serem.
Una amalgama de respostes del saber
que no sempre volem conèixer ni reconèixer
i ens obliga a emmirallar-nos constantment.
Ens fa respecte entendre-les o no ho volem fer,
tanquem els ulls imaginant realitats diferents,
un efímer instant per prendre aire abans d'obrir-los
i ser conscients que ell és el millor present
de l'avui, del passat i del futur.
Jo parlo de l'amor només
Febrer 2018 (TMB L5, la blava, pensaments per tu de mi)
Nu, sense freds,
aquest és el meu despertar.
Nu d'utopies,
que no d'ideals.
Nu de fantasies,
que no de somnis.
Nu d'estereotips,
que no de mi.
Aprenc mirant enrere,
d'aquells que sempre hi són,
dels que van marxar
perseguint presents,
dels meus majors,
els que costa tant escultar,
dels que no són savis
i poden reconèixer la veritat.
La veu com a únic tresor
feta servir com a arma,
feta servir com a símbol de pau.
Reso de qui l'escolta
amb el to, la gravetat...
les paraules.
El silenci com un diamant.
posseïdor de tots els poders,
més difícil d'usar que la veu
reso de qui aprèn.
Calor i fred a l'ensems...
les pareules sordes.
La meva segona pàtria...
el silenci.
Gener 2018 (TMB L5 la blava, tot té el seu temps)
Jo voldria dir, jo voldria expressar... m'escoltes?
M'agrades
Quants de blaus omplen la teva mirada !!!
En tu reposen tots els meus horitzons de la vesprada.
Blau mar i blau cel, blau d'onades i blau de ventades.
M'entens? Jo voldria expressar, jo voldria dir...
t'estimo
Gener 2018 (TMB L5, la blava, i anar fent)
Deixar el full en blanc
o trencar el mirall,
assumir qui i què ets
amb valentia o covardia,
emparant-te en les pors
o sobreviure pel fet de respirar.
Ets com un autòmat servil,
al cos que et va ser donat
espera unes mans de titellaire
que belluguin les seves cordes
i deixar de ser un ninot inanimat
per ser el divertiment d'estranys.
Gener 2018 (TMB H8, dedicat a tots els que es neguen a somiar)
dimarts, 6 de febrer del 2018
He entregat el matí a la teva imatge
i m'ha faltat el so de la teva veu,
la mirada dels teus ulls en els meus
i el trobar-nos en el tacte dels llavis.
He pensat en el meu egoisme
i en el desig que sempre m'has provocat,
el de sentir-te prop meu i sentir-me prop teu,
i que de ben segur no en tindria prou.
Em pregunto si per tu en seria suficient.
Gener 2018 (TMB L5, la blava. Arribant a destí...)
Has de saber que he conegut a una altra,
sou molt diferents,
però no us compararé, seria injust amb tu.
Si et diré que, tot i ser una nouvinguda,
és com si em conegués de ben petit.
Sempre està amb mi
i quan no penso en ella
noto la seva presència.
Pot passar del silenci absolut
a no trobar final en els seus raonaments.
Juga amb els meus sentiments
i tant em dóna calor com es mostra glacial.
Sembla disposada a instal·lar-se a casa,
em passa per deixar la porta oberta.
No sé si m'estima, però hi és
i sovint, amb ella, jo m'estimo més,
però alguna vegada m'ofega.
Ella no m'ho ha dit, crec que es diu soledat.
Gener 2018 (Jugant amb paisatges vistos al metro, L5 la blava)
dilluns, 5 de febrer del 2018
Un desig, estar amb tu,
res més vull
que estar amb tu.
És prou senzill,
només vull les teves carícies,
enfonsar-me en els teus cabells.
Mossegar
el lòbul de la teva orella,
les teves galtes
i els llavis,
el teu coll
i els pits
la teva esquena
i el ventre
les teves natges
i el plaer.
I res més desitjo...
sòls estar amb tu.
Desembre 2017 (TMB L 5, la blava, actualitzant un poema del 2012 escrit en castellà)
He vist com somreien el seus ulls
color de mel,
a les seves galtes, cremades pel fred, regalims de gebre,
la seva boca amb un ampli somriure
de paraules dolces,
les seves mans de venes inflades
amb les ungles trencades.
I he vist un nen inquiet i resabut
de menys de cinc anys,
era un nen feliç al costat de la seva mare
asseguda a una cadira.
He vist la bellesa en el nen, la mare, les rodes
i tot l'amor que desprenien.
Ella, la mare, ha descobert la meva intrusió,
els ulls color mel s'han fixat en els meus,
no sé quanta estona
i he sentit tanta felicitat, tanta pau, tant d'amor...
No ho oblidaré mai, no us oblidaré mai.
Desembre 2017 (Coses que passen al TMB H8, sento tanta calma)
diumenge, 4 de febrer del 2018
El passat és en memòria i records,
no pot tornar, però si ho fa l'esperaré
seguin somiant fins a renéixer.
Cansat d'aquest present auster,
apalancat en un temps que ofega
em sento desesperat i cansat.
Queda tot pendent encara,
els gestos no són suficients,
cal prendre els carrers de nou
i omplir de fe els silencis.
Si no hi ets, fugissera, desapareixo,
tu et consumiràs entre lleis
fetes per servir a uns pocs,
no per servir a l'home.
A tu et parlo llibertat,
jo, que sentint-me lliure,
t'hauré de conquerir per viure't,
amb els meus companys, en pau.
... cansats de silencis
... cansats de submissions
... cansats d'opressions
... conscients del teu cost...
T'estimo i et farem nostra
Desembre 2017 (TMB H8. Pensant en tots els que sereu un sol clam a Brussel·les)
Diuen que l'horitzó existeix,
és més que una probabilitat llunyana,
una idea intuïda,
un paisatge inabastable,
un somni que no podrem assaborir.
Ens diuen que és allà
i qualsevol camí és bo,
tants com emprenadors
i que alguns poden coincidir,
més o menys temps o per sempre.
Els que diuen, els savis,
ens diran de gaudir l'esforç
d'abastar una meta impossible.
Ja deu ser això l'amor...
però no ho diuen.
Novembre 2017 (TMB L5 la blava, l'amor avui com a protagonista. Tampoc és cap novetat)
Despertes i et trobes en mig del somni
arraconat contra les roques,
allà on les onades rebenten ensordidores
en mil guspires que se't claven a la pell.
Entre embat i embat un breu descans
mentres es retiren per tornar més fortes.
Els teus ulls expressen la por a l'abisme,
cansat esperes el cop de gràcia, el final.
El bell somni que et va donar la vida
ara, vell, t'anuncia la mort.
La teva sentència és resistir
qui sap si al present o a sobreviure.
Dorms i no pots despertar.
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Un instant de tristor en mig de la felicitat)
Abans que la llum artificial taqui la nit,
no falti un gest quan manqui la veu
[i el present onegi.
Els meus versos siguin fidels a la teva bellesa,
a la bromera que cobreix els nostres desigs
No escatimem el temps a la veritat
[i al futur exhaurit.
I els mobles que decoren la nostra estança.
Novembre 2017 (TMB L5 la blava. Un d'anada i l'altre camí de tornada)
No hi ha un motiu aparent
i una melodia et posseeix,
aquella que abans era escalf
i avui et llença a un abisme.
La tardor avui t'abraça freda,
una llàgrima glaçada t'estripa
els llavis i et sacseja l'ànima
mentres la buidor t'omple
i unes notes se't claven al coll.
Algú et preguntarà si estàs bé
i dibuixaràs un fals somriure
per dir que sí, que és el fred.
"déjame esta noche corazón"
Glaçat el cor, suplicaràs un instant
on poder amarar l'última abraçada.
"soñar contigo"
Novembre 2017 (TMB,L5 la blava, avui fresquests)
dissabte, 3 de febrer del 2018
La teva mirada em provoca la pell
com ho fan els teus cabells en el meu pit,
atrapa'm amb un sincer i simple t'estimo
i aquesta nit no trobarà matinada.
TBC
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Penso que s'utilitza la democràcia pel benefici d'un col·lectiu privant les llibertats d'un altre, és dictadura)
Si els teus llavis mosseguen els meus
i els nostres ulls es troben en la passió
lligaré els meus dits els teus omplint
la teva pell amb el perfum de la meva.
Queden en l'imaginari raconades noves,
plecs on el desig no ha penetrat encara,
un saber que sempre quedarà un motiu,
l'espai on refermar la complicitat de l'amor.
Ens maseguem llavis contra llavis
al ritme de la convulsió de cada batec,
suem i ens transpirem cadents de sospirs,
l'abisme ens espera i ens hi lliurem.
Res més senzill de trobar,
és el plaer de l'amor,
l'amor vestit de plaer,
el plaer de desitjar l'amor.
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Poema finiquitat, amor com a penyora del desig)
El secret de la llavor
és la llàgrima que la germina.
No tinguis por al plor
és el teu íntim sentiment.
No permetis sigui nus al coll,
l'opressió buida de l'estómac.
Plora, plora un plor sincer,
lliura't del dolor impotent
Plora amb desig de plorar
alguna cosa nova germinarà.
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. He vist el desconsol del teu plor, anònima de tothom, anònima de mi, al metro i sé que et feia bé plorar).
Amor,
ets molt guapa,
sempre m'has agradat.
Guapa i atractiva.
Pobre seducció aquesta,
no, no ho pretenc,
això ho vas fer tu.
I aquí em tens
dient-te guapa,
semblaré un vet aquí
incapaç de dir res més,
però si mires els meus ulls
entendràs el que no dic,
incapaç de descriure
un sentiment tan senzill
i el més gran de tots els verbs,
Estimar
Novembre 2017 (TMB H8, autobús urbà, jo amb les meves coses aliè a tothom)
Poemes escrits
música idolotrada
pel·lícules sentides
llibres de capçalera
menges preferits
passats que són història,
formen part del meu jo.
Il·lusions vives
temps compartit
descobriments impensables
somnis possibles
dubtes esvaïdes
projectes no escrits
formen part del nostre jo.
Hem parat el temps
accelerat el cor
canviat significats
compartit les pors
plorat de plaer
entregat el cos
i ara queda la nit
esperant la claror.
No tinc res
pobre de mi mateix
ric de tu
tot ha estat lliurat
tot ha quedat compartit
i penso que...
sense tu res té sentit
jo no sóc si tu no hi ets.
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Quin moment d'inspiració. Saps? T'estimo)
L'aigua freda,
tremolosa
nedes.
Res més segur
el mar.
Tremolosa,
la vall és el teu passat,
uns pensaments et capgiren,
tornes a apretar el pas.
Quin incert demà
aclucant el desig,
espatlles plenes de ràbia
carregades de llàgrimes.
Vols saber,
no entens
i nedes,
el mar et guiï
per tornar
a ser tu.
Octubre 2017 (entre el TMB L5 i el Parc de la Pegaso, s'agraeix el sol tot esperant la castanyada)
Neix un intangible
imprevist i trobat
indomable i desitjat
involuntari i decidit
indescriptible i concret
incontrolable i just
impetuós i fort
insomni i voluntari
Neix en un precipici
amb el valor d'abocar-se
segur del perill de viure'l.
Neix de la teva mà
neix d'aferrar-se dues mans
vet aquí el risc
vet aquí el compromís
Neix cec l'amor
Octubre 2017 (TMB L5, la blava. Enamorat, he deixat de cercar el perquè)
Tan sols sabent que compartim un mateix desig,
que ens alimenta la imatge d'una trobada,
amb aquest pensament, tan sols, seria feliç.
La impaciència supera tota lògica,
dia rere dia cau un full del calendari,
les hores es tornen perennes
i la raó imposa les seves virtuts, ironies.
El silenci impera en l'espera,
els nostres límits queden acotats,
el sentir creu perdre el seu significat
i allò que va quedar pendent sobreviu.
Visc colgat de la negror més fosca,
els meus ulls no veuen llum sense la teva mirada,
les meves mans no tenen tacte sense la teves formes
i sento tan presents els teus olors.
Desperto somiant un bes, llavis contra llavis,
per trencar el segell que guarda els records,
on tot havia quedat donat i mostrat
i la virtut no deixava cabuda a la foscor.
Octubre 2017 (TMB L5, la blava. Tot el matí donant-li voltes a un sentiment que volia escapar)
Poden semblar escuts, grans veritats
i moments presents o potser passats.
Existeixen i tenen sentit quan les prens
i la teva atenció els hi vol donar forma.
N'hi ha que semblem un paisatge hivernat,
altres esborranys de somnis, però totes viscudes.
Un mapa de camins on hem de triar un,
una teranyina dins d'un laberint.
Agafa-les, les has de sentir totes teves,
juga amb elles, inventa significats.
Com faig jo, quan les visquis, comparteix-les
perquè algú altre les gaudi i engrandeixi.
Són paraules atrapades a la meva ment,
petites àncores que em lliguen al present
retalls per crear poesia, la meva vida,
la teva i tantes que ens són desconegudes.
Octubre 2017 (TMB L5, la blava. He de reconèixer que aquest le finiquitat a casa)
Agosarat?
No,
ni atrevit tan sols.
Captador de mirades,
sí, femenines.
Invento històries,
cada mirada és diferent.
Miro ulls i els atrapo,
cóm és de diversa la vida.
Demà cercaré llavis,
llavis i mirades.
Més endavant, potser,
coincidirem i, qui sap,
atraparàs la meva mirada,
descobriràs la meva història
i captivaràs els meus llavis.
Octubre 2017 (TMB L5 la blava, avui no em paso de parada i el cert és que escrivint no captivaré mirades)
Hem après molt dels silencis,
tu i jo, cadascú amb el seu
i els que hem creat junts,
tan particulars i neutres a l'hora.
D'entre tants un de comú, desitjat,
aquell que ningú entendria,
el més confiat, el de la nostra intimitat.
La lluentor encesa compartint moments,
les paraules sobreres en el tacte,
fent quotidià el bes i l'abraçada.
Aquell silenci que ens fa embogir
quan res és més important que nosaltres.
Octubre 2017 (TMB L5, la blava. M'he saltat una parada, podria ser perquè el poema és més intens que curt)
Em desvetllo abraçat a la teva nuesa,
niada dorms entre els meus braços
amb un respirar pausat i complagut,
acompanyes la primera claror amb un sospir.
Et beso les parpelles, la front... els llavis.
M'acarono enredant-me entre els teus cabells,
et dibuixo amb la ma imposibles a l'esquena,
i tu adormida expresses un somriure.
Amb els palmells acollo l'escalf de les teves galtes.
tenses braços, cames i ventre, la pell eriçada
i el teu cos desperta intuint el meu,
s'abracen els sexes fonent llum i ombra.
Dibuixes un arc estremint la pelvis,
les mirades perpetuen un mateix desig,
els llavis beuen l'un de l'altre amb petites glopades,
entrelligats cada porus és un degoteig de sentiments.
Trèmuls, llisquen llàgrimes extremes de plaer,
ben desperts els instints d'home i de dona,
un lleu moviment del teu cos i l'acolliment
i m'adormo entre els bategs de les parets del teu temple.
Octubre 2017 (TMB L5, la blava. Tres viatges de metro per fer lo d'aquí dalt, està clar que la inspiració la portava d'abans d'entrar al metro)
I ara què?
La buidor,
escàs de paraules,
res queda
tot és teu.
Ni mots,
ni cançons,
ni complicitats,
ni llàgrimes.
I els sentiments?
Buidor,
serenor plaent,
i penso que...
la teva absència
m'acosta fins a tu
i la mar a l'horitzó
i les meves onades
posseint els nostres records.
Buidor,
el tot que tot ho omple
i el no-res que va quedar pendent.
Octubre 2017 (TMB L5 dóna'm la mà)
Com a home visc aquesta matinada
trobats els instints del desig,
mudant la pell per apropiar-me de la teva,
respirant el teu alè dibuixant els meus llavis.
Estremeix delicada una carícia passatgera
entre les meves mans sàvies de sentiments,
amb elles escric un poema a la teva cintura,
abraçats els dos als plaers abismals.
Et sento en plenitud totalment meva
i tu la propietària del meu cos.
Confosos entre deliris que ens dominen,
tolls de plaers al punt de la bogeria.
El moment ens arrossega, ingràvids,
rierols de calfreds ens agombolen,
incapaços de distingir un cos d'un altre,
el teu plaer del meu, el precipici ens reclama.
Deixa que et digui que sóc en tu
simplement perquè tu ets en mi.
Octubre 2017 (us prometo que el TMB no té res a veure)
M'he negat un poema
i era dolç i tendre.
M'ha dibuixat un somriure
i era record i present.
Una nostàlgia en un sospir
i era hialina i transparent.
He cantat per no pensar
i era engany i era cant.
M'he negat un poema
i parlava d'amor i de tu...
i de nosaltres.
Novembre 2017 (TMB metro L5 i anar fent)
Oblidat tinc dormir de nit,
descanso de dia mentre treballo.
Quan es fa fosc dedico hores,
totes fins la claror,
a espantar poemes
no fos n'escrigués un
i un sentiment brullés.
Papers fa temps no en tinc,
he llençat llapis, bolígraf
i el portàtil, no, aquest no,
em va costar uns calerons.
Aquest és el meu secret
lligar versos sobre rodes,
bus, metro o tren.
Aquí per més que m'esforci
no em regalimen els sentiments,
masses desconeguts de quatre ulls,
no com a casa on, sol,
tu em prens la son.
Octubre 2017 (TMB L5 la blava)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)