Em va preguntar si jo era jo. Jo no sabia si jo era el jo que ella esperava però vaig respondre que sí, que era jo.
Ara que tots dos sabíem que jo era jo, em va demanar un poema dedicat i aquí van començar els meus dubtes.
Realment jo era el jo que ella esperava?
Que era jo segur, porto una pila d'anys amb el mateix jo. Però a quin jo es referia ella?
Per no complicar-ho més i per sortir de la situació absurda vaig dir-li que sí, que li faria arribar un poema dedicat, que ja li passaria per Mail, Facebook o Whatsapp. I tan contenta que va marxar.
Així es va crear el meu primer poema, ara ja fa uns anys. Poema que vaig titular "Poema per a ningú".
En realitat jo no sabia si ella era ella, ni tan sols qui era ella. Però jo, que sí sé que era jo però un altre jo diferent al jo que ella creia, ara sóc un jo que abans ja era jo però que ara escriu poemes adoptan el jo que ella esperava.
Al final resulta que ella tenia raó i jo sóc el seu jo i jo no ho havia sospitat mai.

Però, qui és ella?


Febrer 2018 (TMB L5....el meu jo amagat)