dijous, 22 de febrer del 2018


No-res més puc fer,
imaginar-te en un somni
fent créixer una il·lusió
per sentir un just d'amor
a la voreta del teu marge.

Una guia em sigui fidel,
m'ensenyi les teves petjades,
la llum d'una breu mirada
i em busqui un aixopluc
a un racó dels teus pensaments.

A quatre vents jo camino,
envejant-los a tots quatre
perquè de tu porten senyals,
la veu i l'aroma de la pell
i les formes del teu onatge.


Febrer 2018 (TMB, H8 ...... diuen tantes coses els punts suspensius)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...