dijous, 22 de febrer del 2018
No-res més puc fer,
imaginar-te en un somni
fent créixer una il·lusió
per sentir un just d'amor
a la voreta del teu marge.
Una guia em sigui fidel,
m'ensenyi les teves petjades,
la llum d'una breu mirada
i em busqui un aixopluc
a un racó dels teus pensaments.
A quatre vents jo camino,
envejant-los a tots quatre
perquè de tu porten senyals,
la veu i l'aroma de la pell
i les formes del teu onatge.
Febrer 2018 (TMB, H8 ...... diuen tantes coses els punts suspensius)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada