dimarts, 20 de febrer del 2018
Si la vida et sembla curta
o al dia li falten hores,
potser que t'ho repensis
que alguna cosa falla.
No saps si vius prou
o et sobren masses coses
i veus que les bones passen
sempre d'una revolada.
I et neix una sensació nova
la de la buidor absoluta,
la imatge del desert
i res més a l'horitzó.
És just el moment,
conreant noves llavors
i paisatges per un passat
que vols conegui el present.
Febrer 2018 (TMB L5, la blava, amb la urgència d'escriure un poema)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada