dimarts, 13 de març del 2018


Escrivint i esborrant
una vegada i un altra
constant en el deliri.
Que sí, que ho sé,
són paraules repetides.
- Com dir-te el què
  si tu ets el perquè
  i jo ja no sé com?

Ho saps,
jo sé que tu ho saps
i calles, esperes callada
i jo espero reprimit.
No, no és por,
conec el sentiment,
li diem amor
i tu ho saps... t'estimo.


Març 2018 (TMB L5 la blava, pels subterranis de Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...