dimecres, 7 de març del 2018


Recordar-te és conviure
amb la felicitat i la llàgrima
amb el somriure i la tristor,
nits vetllan vells somnis,
dies perseguin noves il·lusions.
Dic que recordar-te em fa nàufrag
en una illa plena de felicitat
envoltat d'un mar de tristor.
Saps? Encara no he après a nedar.


Març 2018 (TMB, H8. El "Patchouli" guardat a la butxaca, l'encenc?)

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...

  • (sense títol)
    Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
  • (sense títol)
    Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
  • (sense títol)
    Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...